PRESENT I FUTUR DE L'EXCURSIONISME

Per Francesc Sanahuja
Membre Grup Vi Daurat i President C.E. de Gracia

L’evolució de l’excursionisme des de la fundació de la primera entitat fins el dia d’avui, ha fet que l’historia hagi identificat a les entitats en algun aspecte diferencial unes de les altres. La definició de l’excursionisme científic nascut l’any 1.891 fins els conceptes d’en Batista i Roca l’any 1930 no estan deslligades al contrari son complementaris així l’evolució de l’excursionisme històric i del futur no vindrà marcat per descartar antigues formes de pensament sinó al contrari per sumar les parts positives de les experiències que al llarg dels anys l’excursionisme ha estat capaç d’aglutinar.
Les noves activitats de muntanya denominades esports de risc, turisme de natura, turisme biològic, senderisme, expedicions , etc. únicament son les especialitzacions d’aquelles iniciatives que han nascut dins de les nostres entitats excursionistes i que s’han refermat amb alguna identificació molt particular (Travessa del GEDE, Matagalls Montserrat, etc.).
La visió mercantilista de sectors socials han esbrinat que la societat del lleure vol disposar de serveis que els permeti gaudir de la natura sigui en forma
de bateig o d’activitat habitual, en aquelles que li son pròpies de l’excursionisme.
Seria realment preocupant que les entitats amb l’experiència de 130 anys, els seus monitors amateurs o professionals, el seus guies, no ocupessin aquests espais que ens son propis i a partir d’aquest pas i amb enginy saber crear la fidelització dels nouvinguts i la participació dels habituals.
Estic segur que la aportació de l’excursionisme en la formació, desenvolupament humà i d’integració social dels individus no ha estat en va i que serem capaços de trobar la forma i el fons, dins de les nostres entitats excursionistes, les formes de captació, servei i formació dels socis i simpatitza’ns, de tal manera que la filosofia de l’excursionisme, s’adaptarà i millorarà de cara als nous requeriments de futur de les noves generacions que estimem la natura, i totes les activitats relacionades amb l’alpinisme tan dins de nostre país com d’arreu del mon.
Els nous sistemes de comunicació que aporta les noves tecnologies, ha de permetre arribar a tots els sectors social per fer saber que les activitats de cadascuna de les seccions de les nostres entitats aporten millores personals i col·lectives a l’hora de formar a les noves generacions en les activitats que ens son pròpies.
Els agrupaments dels Clubs engloben el jovent i son la fons del futur de les nostres entitats així i com exemple, l’agrupament “Pera Rosselló” ha estat el bressol dels posteriors esportistes i directius que s’han incorporat a altres seccions de l’entitat i per aquesta raó tenim que potenciar els vincles amb aquestes seccions per tal de que s’estableixi un enriquiment mutu i reafirmi el futur del mon excursionista .
Cal ressaltar també aquelles activitats històriques que han enriquit el nostre teixit associatiu i com exemple, no podem obviar el gran treball desenvolupat al llarg de 32 anys per part de la comissió de la Matagalls Montserrat, que acceptant el repte de Mossèn Jaume Oliveres, van recollir el testimoni d’una activitat que aleshores l’any 1904 considerà que no es podria repetir. Cent anys desprès s’ha convertit en tot un símbol que es pot denominar la festa de l’excursionisme català i es una mostra de la vitalitat associativa del Club Excursionista de Gracia al col·laborar mes de 20o socis de l’entitat.
Les seccions de muntanya de les entitats excursionistes estan treballant per millorar el seu nivell realitzant any rere any tot un seguit de cursos, cursets i monogràfics per iniciar i per iniciats al mon de l’excursionisme així d’aquesta tasca en sortiran els futurs monitors i alpinistes de nivell de l’entitat que ens permetran transmetre l’esperit del nostre club, que va estar pioner de les primeres expedicions catalanes i estatals i que novament ha de recuperar la seva iniciativa expedicionària.
Els grups d’espeleologia com el GIE son activitats molt especifiques i de caire mes científic que esportiu i que també esta treballant per que la federació reconegui la seva tasca formativa potenciant totes les seves especialitat i que la millora en les tècniques de descens i ascens així com els treballs de reculls topogràfics amb el reconeixement o recorreguts dels avenç es facin amb les màximes garanties de seguretat .
Les seccions de càmping han estat cabdals per tal d’apropar als mes joves i familiars als esports de muntanya, la proximitat familiar per la practica esportiva de l’excursionisme han permès que els mes joves poguessin gaudir amb la protecció adient dels espais naturals compartint les experiències i formació dels mes grans.
Un aspecte també rellevant dins del mon excursionista ha estat la vessant cultural, l’enriquiment dels cantaires excursionistes de pro que també setmana rere setmana fan les seves trobades per tal de difondre el cant coral de muntanya i altres estils que han estat incorporats a traves de l’historia de l’excursionisme . Cants espirituals, jazz, folk , havaneres etc. L’esperit de millora i continuïtat ha quedat pales amb la col·laboració de altres entitats per tal de compartir noves experiències del desenvolupament musical que també aportant notorietat al nostre vessant de excursionisme cultural .
Les seccions d’escala des de sempre s’han diferenciat curiosament de les seccions de muntanya com exemple el GEDE ha estat des de sempre d’indret on el jovent ha estat treballant per que les expedicions de la nostra entitat prenguessin prou identitat. L’instal·lacio del boulder i darrerament el rocòdrom de 12 metres d’alçada ha permès que l’entrenament dins de l’entitat ens ajudi a fomentar tan la prevenció com la practica de l’escalada i la demostració de l’èxit d’aquesta decisió es que des de l’any 2002 fins avui la nostra seu acull competicions amateurs de forma habitual.
Per mi un dels eixos de futur de les entitats son les escoles de iniciació i perfeccionament que les entitats tenen l’obligació d’assumir la societat s’incorpora massa sovint a desenvolupar activitats a la natura sense un coneixement adient del que representa enfrontar-se a un entorn canviant i no habitual per l’esser humà així un exemple es L’EMGRA (Escola de Muntanya de Gracia) que te com ha obligació aportar una millora en el coneixement de la muntanya les Un aspecte també rellevant dins del mon excursionista ha estat ka vessant cultural, l’enriquiment dels cantaires excursionistes de pro que també setmana rere setmana fan les seves trobades per tal de difondre el cant coral seves tècniques, les aproximacions, orientació, materials, etc. Amb l’objectiu que el nivell qualitatiu dels nostres socis i resta de societat interessada en l’esport de muntanya sigui capaç de gaudir i transmetre l’enriquiment que representa l’esport de casa nostra.
També es inqüestionable la necessitat de que el mon excursionista s’adapti a les noves tecnologies per tal de que les eines de comunicació i coneixement ens permetin apropar-nos a la societat que utilitza aquest mitjans de forma habitual així doncs el mon excursionista a traves de les entitat han de marcar un camí diferencial amb objectius clars i assolibles i potenciant les seccions amb la col·laboració dels socis que s’impliquin amb cos i anima que també dominin les tècniques de comunicació sense deixar de costat les eines habituals com butlletins o revistes que deixant pales per l’historia aquelles activitats o aportacions formatives i es el que ens ha de permetre saber fer arribar a tota la societat això que fem be i que tenim que transmetre millor per tal de no perdre el lloc que ens pertoca amb un consell directiu amb esperit de treball i tenint clar el nostres objectius ja que la nostra obligació es el de continuar creixent o .......

LLIBRE D'OR DE L'ESPORTS CATALÀ, NO ESTAN TODOS LOS QUE SON

En el flamante Llibre d'Or de l'Esports Català" (El Libro de Oro del Deporte Catalán), presentado el 3 de noviembre de 2008, a algún alpinista, se le acredita una importante ascensión que nunca completó, dejando fuera, como mínimo, a tres de los montañeros más destacados y por tanto como reza en refran "No son todos los que están, ni están todos los que son"
El primer olvido es el de Josep Manuel Anglada, aún en activo, pionero en el mundo expedicionario, no sólo en el contexto catalán sino también en el español,. a él se deben muchas de las grandes vías en roca que se abrieron en los años 50 y 60, en su haber  primera ascensión española a un sietemil y un ochomil del país. 

Carles Vallés, vencedor del Everest y de la ascensión al Makalú  (8.481 m.) por el Pilar Oeste, una de las rutas más prestigiosas del himalayismo mundial, a las que hay que añadir: Cho Oyu (8201 m.) y Lhotse Shar (8.400 m.).

Mónica Verge, vencedora del primer 8.000 femenino del estado, el Cho Oyu (8.201 m.) en cordada con Magda Nos e integrante de la primera expedición femenina española al Himalaya (Kangtenga)  que liderada por Emerita Puig, completaron:  Esperanza Capella, Lidia Riera, Carme Melis y Maria del Carmen Magdalena.

Con estos datos  no pretendo cuestionar a ninguno de los que aparecen, sin embargo la relación me parece corta atendiendo a los méritos, que los tienen, de los incluidos.
Deseo como catalán que estos errores, no se registren en el resto de actividades y que se enmienden los que se han plasmado, entiendo sin ninguna intención maligna.
El libro, de un espectacular continente, será utilizado sin duda, como base de no pocas informaciones y como mínimo en los casos citados, esas informaciones irán reiterando los errores y con ellos una historia en algunos tramos falsa.